El DO, juntament amb l’equip directiu ha organitzat uns cursos per al
professorat i per als membres del DO. Els cursos els imparteix una de les
psicopedagogues del centre i una mestra d’un altre centre amb molta experiència
en projectes de treball. Els cursos són de sis hores repartides en tres dies.
Durant el més de novembre s’han fet dos cursos: un primer curs per a infantil i
un segon curs per als tres primers cursos de primària. Dijous 27 de novembre es
va fer la primera sessió del següent curs, per a quart, cinquè i sisè de
primària i també per als membre del DO i aquesta primera setmana dia 2 i 4 han estat
les altres dues sessions. He assistit a aquest curs. Els curs per a secundària,
al qual també tinc previst assistir, queda pendent per fer i probablement es
farà en gener.
Amb els projectes de treball es poden veure els continguts de diferents
assignatures a través d’un tema d’interès amb el qual els alumnes es veuen
implicats, l’analitzen, hi reflexionen, es fan preguntes... Penso que és molt
interessant fer projectes ja que és un treball que fa que l’alumne vegi que té
sentit el que aprèn a l’escola, el motiva aquesta manera d’aprendre, fa que es
plantegi preguntes i que vegi que necessita aprendre més per a resoldre-les.
Amb els projectes els alumnes desenvolupen la cooperació entre els companys
alhora que desenvolupen la seva autonomia podent donar respostes a preguntes
segons les situacions.
El projecte sempre comença amb una pregunta, la resposta a la qual té un efecte sorpresa sobre el alumne i el portarà a fer-se més preguntes
relacionades amb la primera pregunta.
Ha estat un curs molt interessant. Hem vist com els projectes fan que
l’alumne tingui desig d’aprendre, per tant aprèn. També entenc la preocupació
d’alguns mestres per la dificultat de complir tot el currículum; és veritat que
treballant per projectes no és veuran tots els continguts, però sí que es poden
treballar molt millor les competències. Tinc ganes que el curs es faci a
secundària, m’imagino que entre els professors de secundària també sorgiran
aquests dubtes. Pensant amb el Pràcticum II, en el qual tinc previst treballar el
foment del treball col·laboratiu en secundària, aquest curs em serà de gran
utilitat; estic pensant en posar un projecte en marxa a 1r d’ESO i assessorar
al professorat per dur-lo a terme.
Penso que el que és molt interesant del treball en projectes és el desenvolupament de la capacitat reelaborar la informació, de dialogar, d’escoltar, de prendre apunts i d’argumentar que potencia. Els nens, a vegades, estudien una informació sense entendre-la. En canvi quan seleccionen la informació per després reelaborar-la i construir-la amb les seves paraules ho aprenen significativament. Es treballa amb molta informació, però la curiositat els mou per a organitzar-la, aprenen a establir relacions sobre moltes coses, interrelacionen els sabers, aprenen a fer mapes de relacions... Això fa realment competents als alumnes. Vaig pensar que els alumnes estam molt poc acostumats a treballar així. Fins i tot, és freqüent que si per contestar una activitat no ho troben per poder-ho copiar literalment del llibre o han de mirar a dues parts diferents per poder contestar, ja diuen que al llibre no hi és la resposta! També va quedar evident el perill que té donar als alumnes una informació resumida o un esquema que no hagin elaborat ells i després fer una avaluació tradicional dels conceptes. El resum o la definició tindrà més sentit per l’alumne si ho ha elaborat ell. La part de l’avaluació també va ser molt interesant. Els mateixos alumnes avaluen el procés i què han fet per al projecte. L’alumne és conscient del seu aprenentatge i veu que el projecte fa canvis en ell, per exemple canvis en l’alimentació després de fer un projecte sobre els efectes del fast food, o canvis a l’hora d’observar i tenir cura del medi ambient després un projecte els fòssils...
Penso que el que és molt interesant del treball en projectes és el desenvolupament de la capacitat reelaborar la informació, de dialogar, d’escoltar, de prendre apunts i d’argumentar que potencia. Els nens, a vegades, estudien una informació sense entendre-la. En canvi quan seleccionen la informació per després reelaborar-la i construir-la amb les seves paraules ho aprenen significativament. Es treballa amb molta informació, però la curiositat els mou per a organitzar-la, aprenen a establir relacions sobre moltes coses, interrelacionen els sabers, aprenen a fer mapes de relacions... Això fa realment competents als alumnes. Vaig pensar que els alumnes estam molt poc acostumats a treballar així. Fins i tot, és freqüent que si per contestar una activitat no ho troben per poder-ho copiar literalment del llibre o han de mirar a dues parts diferents per poder contestar, ja diuen que al llibre no hi és la resposta! També va quedar evident el perill que té donar als alumnes una informació resumida o un esquema que no hagin elaborat ells i després fer una avaluació tradicional dels conceptes. El resum o la definició tindrà més sentit per l’alumne si ho ha elaborat ell. La part de l’avaluació també va ser molt interesant. Els mateixos alumnes avaluen el procés i què han fet per al projecte. L’alumne és conscient del seu aprenentatge i veu que el projecte fa canvis en ell, per exemple canvis en l’alimentació després de fer un projecte sobre els efectes del fast food, o canvis a l’hora d’observar i tenir cura del medi ambient després un projecte els fòssils...
La mestra que va presentar el curs, Maite Sbert, és autora d’un article
molt interessant sobre treball per projectes: Projectes de treball: conèixer i
conèixer-se
Pomar, M. B. i Sbert, M. (2008). Projectes de treball: conèixer i
conèixer-se. Escola Catalana, 450, 29-33



Molt bona la proposta per a Pràcticum II: foment del treball col·laboratiu a secundària, .... estic pensant en posar un projecte en marxa a 1r d’ESO i assessorar al professorat per dur-lo a terme.
ResponderEliminar