Amb el psicopedagog encarregat del Projecte TrAns al nostre centre i
amb la meva tutora hem anat comentant el que van enviant els alumnes a la
xarxa. Tots els alumnes participants col·laboren , encara que uns més
que altres.
La reunió amb els pares per a informar sobre els resultats individuals
de cada alumne es va convocar per a dia 3 de desembre a les 17:00h.
Assistents: Un dels membres de la UIB de l’organització del Projecte, el
psicopedagog del centre encarregat del projecte, la meva tutora, els pares
assistents i jo.
Es va començar fent un petit resum del projecte. El motiu d’aquesta
reunió era donar un sobre a cada pare-mare, amb un informe amb els resultats de
la investigació individualitzats. De manera que els pares, a més de rebre la
informació per escrit, tinguessin l’oportunitat de rebre respostes als seus dubtes. Aquest
projecte té un important caire preventiu, ja que el seu objectiu és, a través
del seguiment de la Xarxa Segura Segura (XS2), no només avaluar l’estat anímic i l’ansietat,
sinó detectar factors de risc per poder-hi actuar començant mitjançant
entrevistes clíniques i poder evitar que en un futur es pateixi ansietat. El
curs passat, quan els alumnes del projecte estaven a 1r d’ESO, es varen
detectar 13 alumnes amb factors de risc
dels 44 alumnes del projecte, durant els mesos de març a maig. Penso que és
molt important poder actuar sempre de manera preventiva, i més tenint en compte
que la prevalença de l’ansietat és molt alta. Hi ha moltes persones que es
posen nervioses davant situacions quotidianes, que tenen el llindar de l’estrès
molt baix i toleren molt malament la pressió, que tenen manies, obsessions,
conductes compulsives..., a vegades de
manera exagerada com en el cas del protagonista de la pel·lícula “Millor
impossible”. El que detecta el projecte són aspectes que fan referència a
factors de risc de patir ansietat, moltes vegades relacionada amb algun
d’aquest trastorns.
Els pares tenien el sobre amb l’avaluació del seu fill o filla. A
l’informe apareixien els factors de risc com: la sensibilitat al càstig,
símptomes propis del trastorn d’ansietat, com els que tenen els qui es
preocupen per tot, el control intencional ( la capacitat de controlar-se),
l’afecte negatiu dels qui tenen tendència a sentir-se malament, frustrats... A
la columna de la dreta, al costat de cada factor de risc, apareix a cada
informe si el resultat és Significatiu o No significatiu . Al darrer full dels
informes hi ha les conclusions, sempre indicant que en alguns casos els resultats
poden ser pocs fiables perquè poden estar subjectes a engany si els alumnes no
han estat sincers.
http://labcsd.uib.cat/Projecte-TrAns/
http://labcsd.uib.cat/Projecte-TrAns/
De nou interessant.
ResponderEliminarDe nou trobo a faltar reflexions en torn a aspectes objecte de crítica constructiva des de la psicopedagogia. Potser cal canviar la mirada de mestra/professora a psicopedagoga t'ajudaria. És clar que fer-ho des del mateix lloc de treball és complicat.