PROJECTE DE CENTRE COM A TASCA COMUNITÀRIA

Com hem vist  a la presentació del PEI són necessàries formes innovadores d’ensenyament- aprenentatge i, per tant, també formes innovadores d’avaluar. És molt important per dur-ho a terme que els professors estiguin molt cohesionats i que el projecte sigui un projecte de tots. Penso que el psicopedagog ha de vetlar perquè tot el professorat camini cap un mateix projecte perquè sinó hi haurà confusió. A més, si els alumnes veuen molta diferència entre la manera de treballar amb uns professors i amb uns altres, potser no sabran com actuar. Hem de tenir en compte que el nostre centre és molt gran i ens podem trobar amb una part del professorat que no vegi amb bons ulls els canvis. En l’elaboració del Projecte hi han participat un grup molt reduït de professors del centre, de manera que l’assessor ha de promoure que els professors es vagin coordinat i treballant en equip vagin reelaborant el projecte concretant-lo a les diferents  assignatures, ja que serà una manera que el professorat es senti protagonista del que es fa i així s’impliqui a l’hora de dur  a terme el projecte. A més de la coordinació de professors d’un mateix nivell, també és important la coordinació entre diferents nivells. Perquè sigui un vertader projecte compartit, la coordinació ha de ser horitzontal, vertical i integral, sinó hi ha perill que, com diu Santos, es compleixi amb el tràmit però que el projecte no tingui incidència institucional.

Santos, M.A. (2010) El proyecto de centro. Una tarea comunitària, un proyecto de viaje compartido. A Gimeno Sacristán Saberes e incertidumbres sobre el currículum. Editorial Morata: Madrid.