ZDP DE VIGOSTKI

Tal com va indicar la consultora a un comentari, la teoria de Vigostki ens fa reflexionar sobre l’ajuda que s’ofereix en les adaptacions. El concepte vigostkià ZDP, recurrent a la teoria sociocultural,  es refereix al que és capaç d’aprendre un alumne amb ajuda dels altres. En el exemple anterior de l’ACI no significativa de matemàtiques es pot veure com s’ha creat la ZDP.  La noia aprèn quan, al despatx de la psicopedagoga, aquesta i jo,  la guiem, és a dir, l’aprenentatge es dóna quan li ajudem a utilitzar el sistema de signes mediadors dels processos psicològics, els quals tenen un origen social, segons Vigotski. Li vàrem guiar les passes a seguir i aclarir on i quines regles havia d’aplicar. La noia, sense ajuda, no feia bé ni tan sols les activitats més senzilles, en canvi amb l’ajuda precisa va ser capaç de resoldre activitats de major dificultat com les que resolien la resta dels seus companys, malgrat la dislèxia. Desprès va poder tenir aquestes pautes per escrit a l’avaluació, però ho va poder resoldre sola, és a dir, és va donar un nivell de desenvolupament real, ja que ho va executar de manera independent, sense l’ajuda de ningú (Dolya, 2011).  Igualment amb la resta d’assignatures, ara la noia obté bons resultats d’ençà que rep l’ajuda adequada després de l’assessorament al professorat, i el mateix passa amb altres companys de la noia que també s’han beneficiat d’adaptacions adequades.

Perquè es pugui crear una  ZDP és necessari en primer lloc que l’alumne es trobi davant d’un nivell de dificultat que no pugui resoldre sol, després se li ofereix una mediació per part d’algú competent i finalment l’alumne serà capaç de fer-ho sol. Seguint el mateix exemple, a la noia li vàrem plantejar fer activitats que sense ajuda no era capaç de fer, però desprès de guiar-la, va poder realitzar les activitats.  

Com a conclusió destacaria que una bona manera de preparar algunes activitats d’avaluació als exàmens adaptats és incloure als enunciats les pautes a seguir perquè l’alumne vagi recordant l’ajuda que ha rebut i la pugui aplicar.  

Guitart, M., Dolya, G. i Veraksa, N. (2011). Aplicaciones educatives de la teoria vigotskiana. El programa “Key to Learning” . Actualidades Investigativas en Educación. Vol 11, n. 2 pp. 1-22 (darrera consulta 7-11-2015)

http://revista.inie.ucr.ac.cr/uploads/tx_magazine/aplicaciones-educativas-teoria-vygotskiana-programa-key-to-learning-esteban-dolya-veraksa.pdf

Martí Sala, E. i Onrubia, J. (2008) Les teories de l’ aprenentatge escolar. A C. Salvador, Psicologia de la instrucció. Barcelona: Editorial UOC.