Segons Zabala i Arnau (2007) un ensenyament basat en competències
implica canvis en la metodologia. L’alumne primer ha d’analitzar la situació
que se li planteja , després revisar els possibles esquemes d’actuació i
decidir quin és el més adequat per a poder aplicar-lo de manera estratègica i
flexible a les característiques de la situació. Per tant, a l’hora d’avaluar
també s’han d’avaluar les competències. A una avaluació tradicional el
professor tan sols comprova que l’alumne repeteix el que li han ensenyat, però
quan s’avaluen les competències també es
valora el pensament divergent, creatiu, autònom i crític. L’alumne ha de ser capaç de saber interpretar i donar
respostes a problemes referents a situacions properes a la realitat.
Seguint els consells de la consultora vaig llegir el pdf que em va indicar a un comentari sobre Competències Bàsiques de l’àmbit matemàtic a l’ESO,
elaborat per un grup de treball coordinat per la Dra. Burgués i el Dr.
Sarramona. Després vaig buscar el document corresponent a EP.
Els dos documents expliquen molt bé i d’una manera molt pràctica el
treball en competències i la seva avaluació. Seria molt interessant que els
professors, en aquest cas de matemàtiques, ho llegissin i s’animessin a treballar amb els seus
alumnes exercicis com els del document.
Hem programat per a la setmana que ve reunions de coordinació entre
primària i secundària dels diferents departaments, entre ells el de matemàtiques;
així que he elaborat un PowerPoint, amb la supervisió de la meva tutora, amb la
intenció de presentar-lo al professorat. Al PowerPoint es presenten dos
exercicis ( dins la dimensió Resolució de
problemes) per a primària i dos per a secundària; cadascun d’ells indicant
cada un del tres nivells de resposta correcte que pot donar un alumne, anant
els nivells de menys a més competència. Aquest document m’ha semblat molt útil
perquè té exemples pràctics, i amb el PowerPoint es pretén fer-li “promoció”
per a que els professors s’interessin per ell.
Treballant les competències bàsiques l’alumne raona i no resol els
exercicis de manera mecànica i abstracta per a ell. Per exemple, el problema de
la diapositiva 15 “ En Joan s’ha encarregat d’anar a comprar gelats...”, és un
problema que es resol amb un sistema d’equacions, però l’alumne demostra un
nivell de competència superior si, a més,
també demostra saber-lo resoldre amb altres estratègies, les quals penso que
s’haurien de treballar més.
A més, l’objectiu de les proves d’avaluació externa dels darrers anys
és determinar el grau d’assoliment de l’alumnat en competències bàsiques. Pot
ser molt útil, per tant, que els professors també tinguin en compte aquestes
proves i que els alumnes facin alguns d’aquests exercicis. He consultat
diverses proves IAQSE (Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de
les Illes Balears) i a la meva tutora i a mi ens ha semblat oportú incloure al PowerPoint
alguns exercicis de proves de 4t de Primària i de 2n d’ESO. Les activitats
d’aquestes proves no són complexes, però l’alumne ha de pensar i utilitzar la
lògica ( en totes les àrees), el que passa és que molts no estan acostumats a
que s’avaluïn les competències . Una altra cosa que crida l’atenció d’aquestes
proves, en el cas de matemàtiques, és que donen molta d’importància a la
interpretació de gràfiques i a vegades, aquests temes no es donen perquè solen
estar al final dels llibres de text. Es necessita la col·laboració de tot els
professors per seguir una mateixa línia i treballar les competències.
Zabala, A.
i Arnau, L. (2007). La enseñanza de las competencias. Aula de innovación educativa, 161, 40-46 En línia: darrera consulta 22- 10-2014 http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/diee3/modul_4/au18005_zabala.pdf
Et felicito per la feina de recerca, per la idea de comunicar al professorat què significa treballar per competències, per posar les idees en acció i per les reflexions finals sobre el tema.
ResponderEliminar