El projecte TrAns és un projecte de la UIB sobre les Trajectòries complexes de l’ansietat a
l’adolescència: cap a una millor predicció de l’aparició dels trastorns d’ansietat,
dirigit per Xavier Bornas. Uns dels 12 centres que participa en aquesta
investigació és el nostre des del curs passat. El curs passat, el nostre centre
va ser el curs col·laborador amb més usuaris. L’encarregat del projecte en el
nostre centre és un dels psicopedagogs, però la meva tutora també hi
col·labora, parlant amb els alumnes, que volen, que hi participaren i hi tornen
participar i recull les seves impressions, jo també he assistit a les entrevistes
amb els alumnes i he pogut comprovar que els agrada molt. La meva tutora a més,
també aquest curs col·laborarà com a supervisora de la xarxa, juntament amb
l’altre psicopedagog (l’encarregat del projecte al centre). He estat, tant amb
ella, com amb el psicopedagog coneixent el programa i a les conclusions a que
es va arribar el curs passat i preparant l’organització en el centre pel curs
actual.
REUNIÓ AMB PARES I ALUMNES
El projecte el curs passat estava dirigit al alumnes de primer d’ESO i
es fa el seguiment durant primer, segon i tercer d’ESO. Aquest curs els alumnes
que varen començar el curs passat, ara fan segon i a principi d’octubre es va
convocar una reunió tant per a pares com
a per a aquests alumnes per tornar posar en marxa aquest curs aquesta Xarxa
Segura Segura (XS2). A aquesta reunió, al teatre del centre, a la qual vaig assistir, la dirigien Xavier
Bornàs, el psicopedagog encarregat del projecte al col·legi, la meva tutora i
la psicòloga. A més de recordar l’objectiu del projecte, el motiu de la reunió
era obtenir el consentiment signat per part dels pares per a que els seus fills
participessin en aquest estudi, com també es va fer el curs passat. Alguns
pares varen expressar la satisfacció i varen dir tenir molta confiança en que
allò era i seria molt positiu per els seus fills.
Els propòsits de la investigació són detectar factors de risc dels
trastorn d’ansietat i elaborar un programa de prevenció d’aquests trastorns.
Els alumnes contesten a través de la xarxa social uns qüestionaris, realitzen
activitats proposades, descriuen aspectes de la seva realitat quotidiana, etc.
i es fan registres de la seva resposta cardíaca.
w Tinc una nena de 9
i d’un nen de 8 anys i, com a mare, m’agradaria que els meus fills quan anessin
a ESO coneguessin l’ús de les xarxes socials amb una com aquesta. Aquest
aspecte, penso que és molt important, que els adolescents coneguin formes d’ús
d’aquestes xarxes constructives i que ajudin al seu desenvolupament com a
persones. I que els facin conscient d’emocions com l’ansietat que aquestes
relacions poden generar. El curs passat
sabia de l’existència d’aquest projecte, però no el coneixia de prop i estic
molt satisfeta de poder haver-lo descobert gràcies a les pràctiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario