CAS “A”

El cas A és una alumna nouvinguda al centre a 1r d’ESO. Ha cursat Primària a un altre municipi de l’illa i per motiu de trasllat de domicili ara està en el nostre centre. Amb la meva tutora de pràctiques vàrem revisar, igual que vàrem fer amb tots els nouvinguts al centre, l’expedient acadèmic a través del GestIB (Gestió Educativa de les Illes Balears): la noia ha passat a Secundària amb tot aprovat amb adaptacions no significatives en gairebé totes les àrees. La mare va tenir una entrevista a principi de curs amb la tutora de 1r, i va dir-li que la seva filla podria tenir dificultats si els professors no la motivaven i va expressar la seva poca confiança amb l’altre centre. 

ENTREVISTA AMB LA PSICOPEDAGOGA DE L’ALTRE CENTRE:

Al no tenir cap informe de la noia, la meva tutora va contactar amb l’escola on l’alumna havia cursat primària, per telèfon. Li varen dir que efectivament no havien fet cap informe, i que la mare sempre es va negar que li passessin tests. I que si volia podia passar per l’escola per parlar del cas.

ENTREVISTA AMB LA TUTORA:

La tutora de la noia, ens va explicar, a la meva tutora de pràctiques i a mi, la reunió que ella va tenir amb la mare i també que tant en la seva assignatura com en les altres la noia no havia fet quasi res  a les avaluacions inicials que s’havien realitzat ja els primers dies, també va destacar la quantitat de faltes d’ortografia en els seus treballs. Vaig poder revisar aquests treballs amb la meva tutora de pràctiques i realment cridava molt l’atenció el tipus de faltes d’ortografia per una noia de la seva edat: “bacaciones, e estado aciendo, cebenes (deberes)”

w Abans d’aquesta entrevista, encara no havíem decidit, amb la meva tutora de pràctiques quins casos de primer dels quals ella portaria aquest curs, faria el seguiment amb ella amb més profunditat. Varen pensar que aquest podria ser un bon cas. Es tractava d’un cas nou amb el qual ens trobàvem a  1r d’ESO sense  diagnosticar.

ENTREVISTA AMB LA MARE:

La meva tutora de pràctiques va telefonar a la mare de la noia per poder tenir una entrevista i la mare va mostrar molt d’interès en quedar, dient-li que ella també tenia intenció d’anar un dia al Departament d’Orientació per a que el centre s’ocupés de la seva filla.  Varen quedar a una hora en la qual jo també hi vaig poder assistir. Li va preguntar per com es trobava la noia al centre, li va fer preguntes sobre com es trobava a casa, sobre els membre de la família amb els quals vivia... La meva tutora de pràctiques  li va dir després que havíem revisat els treballs de la noia, sobretot per ser nova al centre, i per poder-la conèixer més i així poder-la ajudar millor, li va plantejar la importància d’entrevistar-se amb l’alumna i de passar-li unes proves. El primer que va dir a l’escoltar-ho  va ser que ella no creia que la seva filla necessités cap prova d’intel·ligència. Però ens va dir que volia que ajudéssim a la seva filla, que ella l’ajudava cada dia, però estava preocupada que ara a Secundària, amb tants de professors i  amb un nivell major de dificultat, la seva filla tingués problemes. La mare va insistir molt en que els professors havien de motivar a la seva filla. La meva tutora li va explicar que nosaltres dues (ella i jo), fèiem el seguiment de l’atenció  a la  diversitat   del curs de la seva filla i que tindríem més col·laboració de tots els professors si els poguéssim assessorar-los adequadament segons cada cas. Al final la mare va entendre la conveniència de valorar les dificultats de la seva filla per a que els professors la poguessin atendre millor. La meva tutora li va ensenyar el document on ella donava el consentiment perquè poguéssim valorar les capacitats de l’alumna.

w La meva tutora em va explicar la importància de la firma d’aquest document per tenir el consentiment dels pares o tutors legals per a poder passar una prova i fins i tot per parlar amb un alumne i fer-li preguntes amb la intenció de fer algun diagnòstic. Tambre ﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽gun diagneguntes amb la intenci dels pares o tutors legals per a poder passar cap prova i fins i tot per parlar amb uné em va dir que si els pares estaven divorciats i tenien la custòdia compartida, havien de firmar els dos. Hem va dir que, en aquest sentit, a vegades havien tingut problemes per obtenir alguna firma, ja que el pare o la mare havien expressat la seva negació a que el seu fill pogués dir alguna cosa que li afectés.

ENTREVISTA AMB L’ALUMNA

Vàrem entrevistar-nos amb la noia. La meva tutora li va dir que la volíem conèixer perquè era nova, i volíem saber com es trobava en aquest centre, si tenia nous amics, si enyorava l’altra escola,  si estava contenta... L’alumna va estar molt callada, no ens va dir quasi res, contestava amb monosíl·labs i amb veu molt baixa, sense mirar-nos als ulls. A tot va dir que bé, que li agradava estar aquí, que estava contenta... La meva tutora li va preguntar per com trobava les assignatures  a ESO, si creia que eren difícils, com ho feia per estudiar, perquè creia que li anaven malament els exàmens, si es posava nerviosa als exàmens... Ella, molt tímidament en tot moment, deia “un poc difícil” , “ a vegades no ho sé”, “però bé”... La meva tutora li va preguntar si a vegades tenia la sensació de saber el tema però després no saber què s’ha de posar a l’examen, si ella ho preguntaria al professor si li passes això. Jo també intervenia, li deia que estès tranquil·la que l’ajudaríem perquè li anés bé aquí.  La noia, molt tímidament, contestava a tot que sí. Quan li demanava que expliques com es sentia, ella només deia: “no sé”, “normal, “bé”...

 wLa noia pareixia que tenia por i no sabia què dir. Com a tutora sé que és difícil guanyar-se la confiança d’un alumne introvertit i en aquest cas, també hem de tenir en compte que era la primera vegada que parlava amb nosaltres i a més també vaig pensar que podia incomodar  ala noia el fet que érem dues  qui parlàvem amb ella. 

WISC-IV ( Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens IV)

El test avalua la capacitat intel·lectual dels nens entre 6 i 16 anys d’edat en camps específics:

-       Comprensió verbal (CV)

-       Raonament perceptiu (RP)

-       Memòria de treball (MT) i

-       Velocitat de processament de la informació (VP)

Cada un d’aquest quatre camps es avaluat amb una sèrie de proves, les quals la meva tutora va anar passant de manera intercalada; és a dir, va començar amb una de RP (els cubs), després una de CV ( semblances), la següent va ser de MT ( dígits), després va fer una altra prova de RP ( conceptes), després va seguir amb una de VP (claus), seguidament va tornar a una de CV ( vocabulari), després  una més de MT (lletres i números), les tres darreres varen ser de RP (matrius), CV (comprensió) i per últim de    VP (recerca de símbols).

El dia que vàrem començar el test vaig anar a l’aula de l’alumna a buscar-la. Un cop al despatx de la meva tutora, aquesta li va dir que faria unes activitats amb nosaltres, que eren unes proves però que no s’havia de posar  nerviosa, ja que no era cap examen per nota, només perquè “ens coneguem millor” li va dir. Se la veia molt insegura, i lenta en les seves respostes, però en quasi totes les proves en que controlàvem el temps, tardava molt, però no arribava a esgotar tot el temps, per exemple, en els cubs, dubtava molt i la majoria de les vegades va aconseguir reproduir el model però  amb el màxim de temps permès, però ho feia. En el cas de les proves de comprensió verbal, a vegades, em va donar la sensació que entenia que se li proposava però que no arriscava i no volia dir una cosa si no estava segura, com a per timidesa. Quan va començar amb les preguntes sobre semblances corresponent  a la seva edat ( malgrat primer li va explicar el que havia de fer), la noia va que dar sense dir res amb la primera pregunta “en què es semblen l’estiu i l’hivern?”, va quedar com a espantada, com si es tractés d’una pregunta tampa i amb la sensació de no saber la resposta; a continuació la meva tutora li va tornar explicar i li va fer les preguntes que s’havia saltat corresponent a menys edat, i desprès va saber contestar que estiu i hivern eren estacions.

Jo m’anava fitxant amb les respostes que donava la noia, el manual que tenia la meva tutora col·locat en un faristol (per tenir-ho a la vista sense que l’alumne ves les respostes correctes)  amb les respostes i les puntuacions a posar segons la resposta donada i també em fitxava en la puntuació que marcava en cada pregunta.

Va ser molt interesant per a mi també la interpretació dels resultats, els quals aquí reflecteixo amb l’ajuda de la meva tutora :

Quant Raonament Perceptiu (RP) mesura el raonament fluid, el processament espacial i la interpretació visomotora. En el test dels cubs, en que havia de reproduir un model amb 4 i després  9 cubs va obtenir un Pe=6; en els conceptes, on havia de seleccionar el dibuix d’un grup que no forma part del mateix Pe=11 i en les matrius, que havia de completar-la Pe=6. Consultant les taules, el resultat en RP és de 85, el qual es troba entre 78 i 94, per tant es situa en el percentil 16 i es classifica com a mitjana dins de límits. Al haver una variabilitat major de 5 punts entre els resultats ( Pe=6, Pe=11 i Pe=6), la interpretació d’aquest índex s’ha de fer en cautela. 

La Comprensió Verbal (CV) representa la capacitat per a raonar el que s’ha aprèn i s’avalua amb tasques que exigeixen expressar  similituds, definir paraules, etc. El resultat va ser de 105 , el qual està entre 97 i 112, per tant es situa en el percentil 63 i es classifica com a mitjana dins de límits. Les puntuacions han estat Percentil=11 en semblances, Pe=11 en vocabulari i Pe=11 en Comprensió , per tant, al ser la diferència dels resultats entre aquestes tasques menor a 5 punts, el resultat en CV és una bona mesura de la seva CV.

La Memòria de Treball (MT) mesura la Memòria a Curt Termini que reflecteix la capacitat de l’alumna per retenir temporalment certa informació, poder fer feina amb ell i ser capaç de generar un resultat. S’avalua amb tasques que exigeixen repetir una llista de xifres o recordar una sèrie de números i lletres en un ordre determinat. La MT és també de 105,  que es troba entre 96 i 113 , es situa en el percentil 63 i es classifica com a mitjana dins de límits.  Les puntuacions són: amb dígits  Pe=10, i amb lletres i números Pe=12 , sent la diferència de resultats menys de 5, el que suggereix que també el resultat en MT donada és una bona mesura de la MT de la noia.

La Velocitat de Processament representa la capacitat per a realitzar tasques simples i s’avalua mitjançant tasques que requereixen copiar el més ràpid que es pugui símbols que es troben emparellats números segons una clau, o identificar la presència o absència d’un símbol model en una fila de símbols. Les puntuacions són Pe=8  en claus i Pe=7 en recerca de símbols; la diferència torna ser menor a 5, per tant, suggereix que també el resultat en VP és una bona mesura de la velocitat de processament.

La tutora em va a ensenyar també com proporciona el WISC-IV la puntuació global sobre el Quocient Intel·lectual i vàrem obtenir un QI de 92, el que suposa que la seva capacitat global es classifica dins els límits de la normalitat.  a ﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽em va a ensenyar tambat de processament. amber a realitzar tasques simples i s'ensi de ls entre els resultats, la inte

wLa meva tutora em va parlar de la importància de l’avaluació psicopedagògica de la capacitat cognitiva a través de test estandarditzats. I que un dels tests que més li agradava a ella era aquest, el WISC-IV. Jo mai no havia passat un test a ningú i em va semblar molt bona idea malgrat a l’assignatura Diagnòstic en Educació vàrem veure que segons Comellas (1990), s’ha de tenir en compte que un test ens indica el rendiment en una situació determinada i que per sí sol no pot ser interpretat com al nivell  de capacitat final al que l’alumne pot arribar, i tampoc s’ha d’interpretar com un indicador predictiu d’un èxit acadèmic. Però la meva tutora em va dir que aquest test era molt fiable i jo en molt d’interès vaig llegir el manual per familiaritzar-me amb ell abans que el passéssim a l’alumna. Una cosa que em va sorprendre del test és el temps que va costar dur-lo a terme. Jo pensava que amb una sessió es passava un test i després es calculaven els resultats. Quan vaig llegir el manual ja vaig veure que era laboriós. Vàrem haver de necessitar tres sessions perquè la noia acabés el test (també hi va haver causes externes): com a que el primer dia no vàrem començar puntuals, encara que a les primeres proves (les dels cubs) s’havien de cronometrar el segons que tardava en realitzar-les, entre una i l’altra, deixàvem passar el temps sense presses i en les proves en les quals no havíem de mesurar el temps la noia era molt lenta donant respostes. El temps que vàrem  dedicar al test, a la mesura dels resultats i a la interpretació dels mateixos, per a mi va ser molt profitós i li agraeixo molt a la meva tutora.  Evidentment quan ella passa el test i l’interpreta sola tarda molt menys, però va fer possible que jo assistís a tot el procés i em va explicar en calma tota la interpretació posterior. Crec que a la pràctica potser més útil l’avaluació de l’estil d’aprenentatge i l’avaluació del Nivell Actual de Competències de l’alumne per poder ajudar-lo, però veig que és important tenir els resultats d’un test com aquest per saber d’on partim i sobretot estic molt satisfeta de la feina que he fet amb aquest test perquè la meva experiència en test era nul·la, tant sols en coneixia alguns i només per el nom i què mesuraven. Gràcies a la meva tutora he conegut alguns test com ara el TALEC, PROLEC,  PEABODY, RAVEN, REVERSAL i STAI.  

TALEC

Quan vaig anar a la classe de la noia per a que fes aquesta prova vaig tenir la sensació que estava un poc més relaxada. Li vaig explicar que faríem una altra prova, li vaig preguntar si les que havíem fet fins ara les havia trobat fàcils i me va dir que sí; semblava que després de conèixer què era això de fer proves, i de veure que ho podia anar resolent anava cap al gabinet més confiada.

La tutora em va dir que aquest test es passava a primària i que a secundària el que passava era el. Aquesta prova mesura la lectoescriptura, en la qual, ja ens havia explicat la tutora de la noia les dificultats que tenia. Es mesuren els resultats relacionats amb lectura de lletres, síl·labes i frases; també l’escriptura dirigida i escriptura espontània.

L’alumna en aquesta prova comet errors molt significatius tant en la precisió com a en la velocitat.  Tenint en compte la seva edat i que està a 1r d’ESO comet errors significatius en l’escriptura en l’ortografia natural i en l’arbitraria. És molt lenta en la lectura, comet errors i a vegades necessita el ditEl nombre i tipus  d’errors és molt gran tenint en compte que la seva capacitat intel·lectual es troba dins els límits de la normalitat.

A nivell de comprensió verbal els resultats indiquen una comprensió adequada a la seva edat i nivell educatiu.

Per tant, es pot concloure d’aquesta prova que presenta dificultats d’aprenentatge importants en la lectura i l’escriptura: Dislèxia.   

w Aquesta prova em va sembla més senzilla de passar que l’altra, però a vegades vaig tenir la sensació que  hi havia coses que amb una revisió del quadern de l’alumne o amb un dictat o escriptura espontània qualsevol es podia arribar a conclusions semblants.

REVERSAL

Aquesta prova detecta possibles dificultats en la lectura quan es dóna en ell indiscriminació perceptiva. L’alumne ha de marcar les parelles on hi veu diferències.  La meva tutora em va dir que aquesta prova, com l’anterior, també es passava a primària, podent ser la mitjana  d’errors de 3 a l’edat de 8 anys, però va creure oportú passar-lo a la noia.

Va tenir 8 errors de 84, per tant la puntuació que va obtenir va ser de 76. La meva tutora em va dir que amb aquestes errades es podia dir que presentava una dislèxia de tipus cognitiu que li dificultava la comprensió verbal, la qual cosa implica una dificultat d’aprenentatge.

w He de dir que al principi quan vaig veure la prova, i em va dir que era per nens petits i veia com a anava indicant correctament les primeres figures, vaig pensar que era molt senzill i ho faria tot bé, i després vaig poder comprovar com el test reflectia la seva dificultat.

STAI

Aquesta prova és un test que  mesura l’ansietat tant en el moment de la prova com en la seva vida en general. I com que la noia es molt introvertida, parla molt poc..., la meva tutora li va dir que volia que ens fes una prova per a conèixer-la millor. Mostrant-li el test li va explicar que es tractava de dos blocs de 20 frases cada un: el primer sobre com es sentia en el moment actual ( calmada, tensa, a gust...), i l’altra sobre com se descriuria o com es sentia generalment (bé, cansada, trista...). Li va dir que havia de puntuar de 0 a 3 cada frase.

Els resultats han donat que l’alumna mostra un nivell alt d’ansietat tant en el moment de la prova com en la seva vida. El seu nivell de frustració també veiem que és molt alt. També es destaca falta d’estratègies socials que té per a combatre la seva frustració i poder prendre la iniciativa davant determinades situacions.

w Em va semblar molt interesant aquest test ja que és important conèixer que la noia no només té dificultats sinó que també s’ha de tenir en compte que l’ansietat que sofreix fa que ho passi malament.

ENTREVISTA AMB LA MARE

Després de passar-li tots els tests descrits vàrem quedar amb la mare. Aquesta entrevista va ser menys tensa que la primera.  La meva tutora, el primer que va fer va ser destacar els punts forts de la noia i la importància de potenciar-los. Va destacar que el resultat del CI estava dins els límits de la normalitat i que era la seva dificultat en la lectoescriptura la que dificultava el seu aprenentatge; és  a dir, a causa de la dislèxia. Li va dir que es detectava un nivell alt de frustració i que la noia, a més de ser molt introvertida també era molt insegura. La mare va acceptar tot el que se li deia i va dir que era cert i que li costava molt prendre la iniciativa en tot i que tenia molt baixa autoestima. Nosaltres li vàrem dir que així era però que el que havíem de fer era ajudar-la, tant dins com fora del centre, que tindria un recolzament individualitzat per a seguir els aprenentatges escolars. Li vàrem recalcar la importància de anar desenvolupant habilitats socials amb l’objectiu d’anar augmentant la seva autoestima i la seva seguretat personal, habilitats relacionades amb la intel·ligència emocional que són necessàries per al seu desenvolupament.

ENTREVISTA AMB L’ALUMNA

En l’entrevista amb l’alumna vàrem parlar pràcticament del mateix que havíem parlat amb la mare. De fet, vaig pensar potser que hagués estat bé que el mateix dia que va venir la mare, després d’haver parlat amb ella, haguéssim avisat a la noia i haguéssim parlat amb les dues juntes.

DOCUMENT D’ADAPTACIÓ CURRICULAR NO SIGNIFICATIVA

Vàrem emplenar el document d’adaptació curricular no significativa ( com els que havíem fet en setembre). El document porta en l’encapçalament el nom de l’alumne, del tutor, curs i diagnòstic.

Les caselles assenyalades són en les següents adaptacions (entre d’altres):

En  el format:

Diversificar en el tipus de preguntes: emplenar buits, V/F, SÍ/NO, tipus test

Flexibilitat en el nombre de preguntes, de tal manera que permetin aconseguir els objectius d’etapa i/o les competències bàsiques

Usar negretes per ressaltar paraules clau

Subdividir les preguntes llargues en diferents apartats

Seqüenciar tasques i exercicis segons el grau de dificultat

Facilitat esquemes, guions i recordatoris per realitzar les tasques

Possibilitar l’avaluació oral

En el contingut:

Pactar els errors ortogràfics en les tasques i proves d’avaluació

Donar més importància al contingut que s’ha d’avaluar que al format

En la metodologia:

Per donar instruccions a seguir, establir contacte ocular, proximitat física i d’una en una, concretes, curtes i en llenguatge positiu.

Donar-li més temps per realitzar treballs, tasques o exàmens

Aclarir dubtes de forma individualitzada abans de començar tasques i exàmens

Afegir exemples com a model per a l’execució de les activitats d’aprenentatge i avaluació.

REUNIÓ AMB LA TUTORA

Tinguérem un reunió amb la tutora per informar-la sobre les conclusions a les quals s’havia arribat i per recordar-li la importància, tan per la noia com a per altres casos de l’aula de posar una graella del mes a l’aula on els alumnes apuntessin els exàmens  i les tasques important i que vetlés  perquè que es donéssim a conèixer les dates d’avaluació amb una setmana d’antelació, que s’evités que els alumnes tinguessin més d’una prova el mateix dia, valorés la ubicació de l’alumne dins l’aula 8possibilitat d’un company tutor, proximitat del professor...)

REUNIÓ AMB TOTS ELS PROFESSOS DE LA CLASSE

Ja havíem tingut una reunió amb cada un dels 5 grups de primer d’ESO per presentar el Document d’Adaptacions Curriculars No Significatives per als altres alumnes amb necessitats de cada un dels grups. Vàrem descriure les necessitats d’aquest nou cas a la classe i es va explicar la seva adaptació.