INTERACCIÓ ENTRE ALUMNES I CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT

Els alumnes es troben dins el grup d’iguals en el seu ambient natural, i treure-ne profit per al aprenentatge pot resultar molt positiu. És preferible que els alumnes cooperin entre ells a la competició i si comparem el treball en grup al individual és preferible en grup.

Segons Coll i Colomina (1990):

-      -  És superior el rendiment dels participants en situacions cooperatives que en  les competitives, menys quan les tasques són de tipus mecànic.

-      - Quan la tasca no és de tipus mecànic,  no obliga a una divisió del treball i es produeix una relació tutelar entre els participants, s’accentua un major rendiment dels participants en les situacions cooperatives que en les individualistes.

-       - És superior el rendiment dels participants dels grups si no hi ha competició intergrupal.

 Els grups de treball de les nostres classes aquesta setmana han començat la recerca d’informació i  a analitzar-la, la qual cosa no és un treball mecànic, sinó que uneixen esforços per comprendre la informació que han trobat i tampoc   competeixen amb els altres grups de treball, sinó que, al contrari, ja que poden aprendre també d’altres grups al poder veure la feina d’aquest als blogs  

Damon i Phelps (1989) identifiquen tres enfocaments en relació a la tasca entre grups d’alumnes: les relacions tutelars, la col·laboració entre iguals i l’aprenentatge cooperatiu. Els enfocaments es diferencien segons les característiques dels participants (expert/novell) i en el tipus d’interacció entre ells. Parlen d’igualtat quan son semblants els rols dels participants i mutualitat  segons el grau de connexió i bidireccionalitat de la  comunicació  entre els companys:

En el nostre cas es donen relacions tutelars en els casos d’alumnes amb necessitats. Vull destacar aquí la importància que té el treball en grup quant a la inclusió d’aquest alumnat, ja que es senten part del grup i amb una missió que fer dins ell. En aquest cas pot semblar que surt beneficiat el novell quan l’expert li ajuda, però hem de pensar que l’expert també en surt beneficiat, ja que el fet d’explicar a algú el que sap fa que el que ho explica ho aprengui millor. Pel que fa al tipus d’interacció entre els membres dels grups és donen canvis entre els rols dels participants, ja que cada un explica als altres la informació que ha trobat, és a dir, en principi es dóna col·laboració entre iguals però la mutualitat va variant en el grup de cooperació.

Coll, C. i Colomina, R. (1990). Interacción entre alumnos y aprendizaje escolar. A C. Coll, J. Palacios, A. Marchesi. Desarrollo psicológico y educación II. Psicologia de la Educación. Madrid: Alianza Universidad.

Damon i Phelps (1989). Critical distincions among three approaches to peer education. International Journal of educational Research, 13, p.9-19

PLANIFICACIÓ DE L’AVALUACIÓ I REUNIÓ AMB ELS PROFESSORS

Els alumnes treballen en grup, per tant cal elaborar un sistema per a poder avaluar el treball, tant al final de la seva elaboració com a durant el procés i que permeti avaluar cada membre del grup, no només per la quantitat de feina realitzada sinó també  per la qualitat. En el treball en grup és molt important l’autoavaluació de cada alumne realitzada per ell mateix i la coavaluació que es du a terme dins el mateix grup de treball, de manera que els mateixos alumnes avaluen els seus companys. Els alumnes poden dur un control de l’avaluació del grup indicant un sí o un  no, o bé un + o un - , a una graella, com les que vaig trobar al n. 234 de la revista Cuadernos de Pedagogia, per fer un seguiment del treball i després, al final del procés indicar a una altra graella quina part de la nota li correspon a cada component del grup:

A més he dissenyat una graella per a la coavaluació del grup i un questionari per a l’autoavaluació que també he penjat  al wikispaces (a la pàgina 7. Avaluació) , per a que els alumnes hi puguin tenir accés, ja que si l’alumne sap què se li valorarà tindrà cura de fer-ho millor:

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Qüestionari per a la autoavaluació 1

(explica cada pregunta el millor que puguis)

1.     El projecte s’ha de centrar en l’extracció de recursos i les repercussions socials sobre aquesta extracció. El meu projecte tracta sobre...

2.     A classe m’han dit que és millor concretar la investigació sobre un recurs en concret. En el meu projecte investiguem sobre...

3.     He llegit la informació del wikispaces i  he seguit les instruccions per a l’elaboració del guió. Ara explico el que havia de tenir en compte en la seva elaboració , indicant els apartats del meu guió que recordo ...

4.     He llegit la informació del wikispaces sobre com hem de fer la recerca d’informació i saber destriar la informació que ens serveix i la que no i com la “curiositat” ens porta a “descobrir” coses. He anat recercant informació de ... i això m’ha portat a buscar informació sobre...

5.     Quan llegeix una informació he de transformar-la en coneixement com m’han dit ( i s’indica també  a la wikispaces) . Ho faig així...  

6.     Parlo amb la meva parella de treball (o grup de treball, segons el moment) sobre el que he descobert. Per exemple, he explicat......, i m’han explicat....

7.     Guardo les pàgines web que vaig consultant per afegir-les a la webgrafia, les que recordo tracten sobre... (resumeix de què van amb una línia)

8.     Fins el moment, sobre el que he investigat he après... (explica tot el que saps)

Després de contestar la meva autoqualificació és: ................

El professor/a del projecte puntuarà cada pregunta amb un màxim d’un punt des de la primera pregunta fins la pregunta 7; la pregunta 8 pot tenir un màxim de tres punts.  A veure si la puntuació que t’has posat coincideix amb la que posa el professor!

------------------------------------------------------------------------------------------------------

REUNIÓ SOBRE L’AVALUACIÓ

Assistents: La professora de naturals, el professor de socials i jo

Objectius: Concretar com es faria l’avaluació. 

Temes tractats: Vàrem parlar sobre la importància de la coavaluació i de l’autoavaluació i de com fer una avaluació durant el procés i no només del resultat final i vaig proposar els instruments per a dur-la a terme

L’avaluació era un dels temes en que apareixien més dubtes a l’hora del treball per projectes i al treballar en grup, però seguint aquestes estratègies avaluadores sembla que es podrà dur a terme i la nota del projecte dels alumnes reflectirà no només el producte final, sinó també l’evolució de la seva tasca durant el procés.

Ballester, J. (1995). Evaluación del trabajo en grupo. Cuadernos de Pedagogia, 234, 48-53